Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / MBArch / Arquitectura i Invenció

Arquitectura i Invenció

 

Professor

Alfred Linares


Aules

A-61


Horari

Dijous de 14:30 a 17:30

Presentació


El curs proposa un doble objectiu: d'un costat es dirigeix a arquitectes interessats en una revisió de la seva pròpia producció, amb la finalitat d'actualitzar i millorar la seva capacitat per a pro-jectar: la invenció. Un segon aspecte, no diferent de l'anterior, es dirigeix a aquells arquitectes que a més estan interessats en la docència de l'arquitectura, específicament del projectar, per als quals el curs proposa desenvolupar la seva capacitat crítica i d'anàlisi. Les quatre primeres sessions, Institució, Disciplina, Metàfora i Intertwine, desenvolupen en essència, una epistemologia del projectar, la seva poètica. Les següents -oberta en continguts- proposen una revisió crítica de l'arquitectura contemporània, la seva posada en context.

Arquitectura i invenció, conceptes inseparables, són la base a partir de la qual proposar un inici, que fa del mirar, mirar-en-torn, de l'estar atent de l'arquitecte al context que és essencialment temps, l'inici de qualsevol aprenentatge. Fer del temporaciar –posar en temps- l'eix metodològic des del qual “re-inventar” una manera més pròpia del ser arquitecte.

Un mirar-en-torn dirigit, clar, cap a l'arquitectura mateixa –el món de l'arquitecte- però i sobretot també, mirades obliqües a altres camps de coneixement que de l'una o l'altra manera la fonamenten i li donen sentit. Ser arquitecte que avanço com a hipòtesi, suposa sempre un aprendre a pensar d'una determinada manera, que és específica, encara que no exclusiva de l'arquitecte. Un pensar que es fonamenta en la fenomenologia, si entenem per tal, una suspensió del saber, per a re-pensar precisament allò que donàvem per sabut. Amb Martin Heidegger; un “pensar del revés”. En altres paraules, la manera de pensar de l'arquitecte racionalista del passat segle se'ns ha quedat petita i antiga. Els nous reptes als quals l'arquitecte s'enfronta, les conseqüències dels canvis de tota mena ocorreguts no ja en els últims anys, sinó en els últims mesos, no poden resoldre's des d'una visió reduccionista de la lògica clàssica, lineal i determinista de la ciència ortodoxa dels primers anys del passat segle. Una ciència que encara podia creure en la idea de debò.

Programa

+[programa]