Habitatge Col·lectiu Contemporani_Noves Maneres d'Habitar
Professors
Pau Villalonga Munar Jaime Coll Lopez Anna Sala Giralt
Aules
A-32, A-33
Horari
Dimarts de 17:00 a 20:00
Dijous de 15:00 a 18:00
Presentació
El Taller Temàtic II, Habitatge Col·lectiu Contemporani_Noves Maneres d'Habitar, en la seva primera edició es centrarà en l'estudi de la nova vida en COMUNITAT. Aquest curs complementa i especialitza el curs bàsic en habitatge col·lectiu de PIII-PIV i és un possible pròleg al desenvolupament d'un PFC sobre habitatge. L'acompanyament d'un seminari TFG actuaran com una introducció a la investigació per aquells interessats en el postgrau.
Les dues últimes crisis, la econòmica del 2008 i la sanitaria del 2020 han provocat un canvi d'hàbits: una nova cultura del compartir (cotxe, intercanvi de casa, crowd-funding), canvis demogràfics (la familia tradicional no és l'única forma de convivència), i la volta a la vida urbana (davant el suburbi) i viceversa. Aquest canvi ha provocat una cerca de noves tipologies i programes en l'arquitecura domèstica contemporània, que podem definir com una cerca d'una arquitectura de lo col·lectiu que es desenvolupa a tres nivells: 1) l'habitatge, amb els apartaments "cluster" un número d'apartaments comparteixen espais de convivència; 2) l'edifici compartint serveis, recuperant els espais de circulació com espais socials i sobretot les cobertes com espais ecològics d'oci; 3) la relació de l'entorn, ja sigui natural com urbà, amb el barri, absorbint alguns usos o equipaments públics (paissatges, comerç, espais de treball...).
La crisis de la pandèmia ha provocat l'aïllament degut a les quarentenes de persones grans, nens, treball en remot, fugida de les ciutats... lo col·lectiu semblava un problema en una situació en la que havíem d'evitar contacte i necesitabem intimitat per a les connexions en remot. Encara així, tal i com indiquen JM Muntaner i Z Muxi en "Habitar el Virusceno", "... en el cas de que les pandèmies es repeteixin, hauríem d'aspirar a confinaments més col·lectius, comunitaris i no tan individuals o per unitats de convivència més o menys aleatòries. La salut mental de totes les persones, la sociabilitat de nens i nenes, així com la integritat afectiva i relacional de les persones grans són afectades pel aïllament".
Entorns saludables, tant en la ciutat com en l'habitatge: retorn al camp, habitatge assequible, digna i sana; potenciar vida de barri; l'habitatge com espai vital; habitatges més flexibles, adaptables i menys jeràrquics i menys condicionats funcionalment, però amb espais propis per l'aïllament; potenciar la vida en comunitat; una arquitectura bioclimàtica davant la emergència climàtica; el treball a casa, la connectivitat; espais exteriors propis com habitacions; la requalificació de les cobertes. Són assumptes que semblen com condició en els plecs de concursos d'habitatge públic, normalment especulant i empitjorant les condicions espacials.
L'última Bienal d'Arquitectura de Venecia al 2021, Hashim Sarkis llençava la pregunta "How will we live Together?". En l' apartat "As Emerging Communities", es va presentar La Borda del col·lectiu LaCol, a Barcelona com exemple de projecte integral d'habitatge en comunitat, des del disseny de l'edifici, la gestió de la cooperativa fins la regulació de la vida en comunitat. Iniciem, per lo tant, aquesta series de Tallers Temàtics aprofitant l'experiència de Cristina Gamboa en "construir comunitats".
Comparteix: