Arquitectura, Ciutat i Projecte

Professors

Daniel García-Escudero

A-3.6

Presentació

La ciutat se'ns presenta com un fet col·lectiu, la naturalesa del qual és la participació de múltiples i diversos agents —públics i privats— i sistemes —viari, parcel·lari, edificatori, legal, etc.—. Qüestions històriques, culturals, socials i mediambientals de tota índole incideixen en la seva transformació. Conceptes com a forma, escala, ús o moviment, i més recentment flux, resiliència, residu, clima o paisatge, formen part del tauler de joc de totes les professions que s'ocupen dels entorns urbans. Entre aquestes professions, l'arquitectura, i més concretament la seva manifestació més comuna: els edificis. Perquè com és obvi, la majoria d'edificis es produeixen al costat d'altres edificis, i entre ells carrers, places i infraestructures que els relacionen i als quals donen servei. Tan important són les formes d'aquests edificis com les formes entre els edificis.

En particular, la ciutat contemporània, lluny de ser abastable, homogènia i tancada, se'ns presenta com a indeterminada, heterogènia i fragmentada. Abordar el projecte d'arquitectura en aquestes circumstàncies obliga a estar atents a les transgressions, alteracions i excepcions del traçat urbà. El cas de Barcelona, malgrat la seva aparent uniformitat, no és una excepció. Ildefons Cerdà va definir un conjunt estructurat en el qual cada part posseeix la mateixa topologia que el tot. Aquesta estratègia atorga a la ciutat una gran complexitat potencial sense renunciar als principis de regularitat, repetició, isotropia i equivalència, que són el seu fonament. La gran troballa de Cerdà va ser la matriu geomètrica única per a tot l'Eixample, amb un únic element que es repeteix indefinidament, alhora que s'adapta a les exigències particulars: aquest element és la poma, concebuda com a forma de mediació entre la ciutat i la casa. La poma, a través de la seva estricta repetició, crea un continu rítmic al qual se superposa l'entramat de l'edificació i els espais lliures. Però també aquestes pomes han d'afrontar situacions excepcionals per la seva col·lisió amb les irregularitats de la trama, que es produeixen en les seves vores i en les contigüitats amb les vies infraestructurals que travessen la ciutat al marge de la quadrícula; especialment, La Diagonal, que serà l'àmbit de treball del curs.

Així mateix, el curs parteix de la base que qualsevol recerca arquitectònica ha de prendre com a principal objecte d'estudi a les obres en la seva singularitat i concreció. Es pretén descobrir les relacions lògiques que doten als projectes de criteris de consistència: ordre, repetició, ritme, unitat, continuïtat, discontinuïtat, articulació, etc. S'indaga en la cohesió interna de les parts que conformen els casos d'estudi, incidint —en el nostre cas— en aquells mecanismes de relació amb el seu entorn immediat, tractant de revelar els vincles i sistemes de relació que fan inseparable projecte i lloc. En definitiva, es tracta d'estudiar com el lloc transforma al projecte, i com aquest revela i activa els atributs del lloc. L'objectiu és entendre l'arquitectura com a material que construeix la ciutat, i les relacions que el projecte estableix amb el lloc.

Programa

+[programa]